19:39 h. Domingo, 17 de Diciembre de 2017

Artà Notícies

10 falsedats sobre la immersió. Col·laboració de Miquel Piris

Les polítiques de Bauzá i el PP, l’ideari dels partits nacionalistes espanyols com UPYD o Ciutadans i la potent armada de mitjans de comunicació nacionalistes espanyols han induït a algunes persones en contra del sistema d’immersió establert a les Balears des de l’any 1986 per acord unànime de tots els partits polítics... Repassem algunes de les falsedats i afirmacions en que es basen Bauzá i els seus seguidors:
Miquel Piris  |  18 de Marzo de 2013 (22:55 h.)
Más acciones:

Miquel Piris Obrador, periodista
Miquel Piris Obrador, periodista

Les polítiques de Bauzá i el PP, l’ideari dels partits nacionalistes espanyols com UPYD o Ciutadans i la potent armada de mitjans de comunicació nacionalistes espanyols han induït a algunes persones en contra del sistema d’immersió establert a les Balears des de l’any 1986 per acord unànime de tots els partits polítics. Tot i haver enviat cartes dos pics als pares, tot i el suport mediàtic nacionalista espanyol, només una minoria de famílies ha triat l'opció potenciada per Bauzá. Això ja indica que hi ha seny, que la majoria de pares ja saben de què va tot aquest muntatge. Tot i això, val la pena recordar algunes fets i dades que demostren que aquesta embestida contra la llengua pròpia de les Balears és un muntatge sense sentit. Repassem algunes de les falsedats en que es basen Bauzá i els seus seguidors:

1. “Los niños con este sistema no aprenden bien el castellano”. Hi ha desenes d'estudis que demostren que els nins gràcies a la immersió lingüística adquireixen, com a mínim, les mateixes competències lingüístiques en castellà que els escolaritzats només en aquesta llengua a altres comunitats autònomes. L'informe PISA dels anys 2003 i 2006 demostren que els nins catalans tenien una millor comprensió lectora en castellà que els espanyols. En canvi, molts nins sense la immersió sortirien de l'escola sense poder expressar-se en català perquè a l'entorn on viuen no el xerra. Els experts remarquen que el que hi ha, tot i la immersió, és una davallada del coneixement del català. Vos remet a dos links on hi ha un resum d'aquests estudis i que he adjuntat al final del text. Com és possible que avui encara tenguin tanta força els rumors falsos quan existeix google?

2. “El mallorquín no es catalán y aquí enseñan catalán”. El que parlen a argentina és castellà? Un madrileny i un malagueny parlen la mateixa llengua? L'anglès d'una dona de Nova Iork i el d'un nin de Dublín són la mateixa llengua? Les persones que diuen que el mallorquí, el valencià i el català són tres llengües diferents no tenen cap inconvenient en contestar que sí a les tres preguntes que he formulat. Fa falta dir res més? D'altra banda, hi ha gonelles que diuen que el que s'ensenya a l'escola no és mallorquí perquè no fan servir el salat. A Pollença tampoc el fan servir i són ben mallorquins. A Tossa de Mar i Cadaqués, en canvi, salen i són poblacions catalanes. No, no fa falta dir res més.

3. “Imponen el catalán como impuso Franco el castellano”. Certament, Franco va imposar el castellà i va perseguir el català per erradicar-lo continuant una llarga tradició de segles. Però va arribar la democràcia i les coses varen canviar una mica. L'article 3 de la constitució del 78 diu que el castellà és la llengua oficial de l’Estat. Però també diu que són oficials la resta de llengües a les respectives Comunitats Autònomes. Aquest article remarca que el Català, el Gallec i el Basc són un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció. Com es garanteix aquesta protecció, aquest respecte i el dret a conèixer aquestes llengües si no és ensenyant-les a l’escola? Per tant, no és imposició sino cura del patrimoni i els drets dels ciutadans d’aquestes illes el que garanteix la immersió.

4. “Con el catalán no se va a ninguna parte. Con el castellano a todo el mundo”. Curiosament, el català es parla a quatre països del continent europeu i el castellà només a Espanya. A Andorra el català és l’únic idioma oficial i amb el que intervé a l’Organització de les Nacions Unides. D’altra banda, el català es continua parlant al sud de França i a Itàlia, a l’Alguer. El castellà a l’estranger no el vaig estrenar fins que tenia 28 anys en un viatge a Cuba. O sigui, que sí, el castellà serveix a l'estranger si fas un viatge de més de 12 hores en avió i et plantes a Sudamèrica. Així com van les coses, pot anar bé per emigrar com va fer el meu padrí a Santo Domingo. M'ha encantat poder fer servir el castellà a l'estranger, és una llengua que disfrut de parlar, però quan he viatjat m’ha servit molt més l’anglès.

5. “Conozco a una chica que no entiende el castellano si se lo hablas rápido”. He conegut andalusos que costen molt d'entendre. Quan veig pel·lícules mexicanes o argentines, també hi ha estones que vaig ben despistat. Això no vol dir que no sàpiga castellà. Per ventura hi ha persones que els costa o que destrossen la llengua de Cervantes, però no menys que els concursants de “Gran Hermano” o “Gandia Shore”. En tot cas, si coneixeu una persona que no entén el castellà de menys de 30 anys, per favor, la vull conèixer!!! Passau-me el contacte!! Als milers de persones que no entenen el mallorquí, en canvi, ja me'ls trob a senallades només que surti a passejar una estona (persones que no van tenir la sort de gaudir de la immersió).

6. “Els mallorquins són intolerants i els que defensau la immersió, uns radicals”. Tots hem sentit a dir: “Putes forasters! Barco de rejilla”. I qui ha volgut anar en mallorquí per Mallorca també ha escoltat: “A mi háblame en cristiano” o bé aquella actitud d’arrufar el nas i les celles que traduït vol dir “En serio, me estás hablando en mallorquín? De qué vas? Vas a hablarme en castellano sin que yo tenga que decirte ni una palabra. Que os conozco bien. Os arrugais rapidito”. I si no canvies al castellà ja la tens liada. Són actituds intransigents i intolerants que hauríem d'anar erradicant tant d’una banda com de l’altra. A Catalunya la cosa va més llatina. Xerrar en català en un establiment comercial o un lloc públic no és vist com una mena de desafiament. Una immensa majoria això ho entén. Defensar la pervivència del català per alguns sectors s'entén com una actitud radical de la mateixa manera, el Ku Kux Klan criticava l'actitud dels negres que lluitaven per la seva llibertat. Per mi PP, UPYD i companyia poden dir missa. Ara bé, tenen els seus clients. Ja els va bé, d'aquí en treuen vots. Vots de merda, sí, però viuen d'això, de l'odi. Hi ha persones tolerants i inmigrants que s'integren amb naturalitat a totes les cultures i a tots els països. I el contrari també. Mallorca no és diferent.

7. “Mira tu hija, tiene 5 años y todavía no habla castellano”. Ara en té 13 i l'haurieu de sentir tant en castellà com en anglès. És normal que hi hagi gent que s'espanti quan veu un nin d'aquesta edat que encara no xerra quasi ni una paraula de castellà. Però tots els estudis demostren que la meva filla no és un cas aïllat sino la norma. Per tant, els pares que duen el seu fill de 3 anys a Na Caragol i els han inflat el cap diaris com El Mundo o polítics com en Bauzá és normal que sentin un poc de por. Però aquesta por se cura mirant els resultats que hi ha registrats de més d’un quart de segle d’aquest sistema. O que venguin a xerrar en castellà amb ma filla quan vulguin.

8. “No es pot obligar a ningú a xerrar una llengua”. Evidentment que no. Cadascú ha de xerrar en la llengua que vulgui. Però això s'ha d'aplicar a tots per igual. La política de Bauzá obligarà als mallorquins a xerrar en castellà quan vagin als organismes públics perquè els funcionaris ja no tenen l'obligació de conèixer el català. També està treballant perquè els secretaris dels ajuntaments no hagin de conèixer el català. Llavors els plenaris als ajuntaments s'hauran de fer en castellà i els polítics mallorquins, com al Parlament de Madrid, no podran expressar-se en la llengua oficial i pròpia de les Balears. No dubt que hi hagi pogut haver qualque situació en que a un castellanoparlant se l'hagi obligat a parlar en català. Però normalment són els catalanoparlants els que pateixen aquesta situació.

9. “Yo estoy a favor del bilingüismo. Y del trilingüismo”. I jo també. La meva filla enguany ha començat a estudiar una quarta llengua i, com deia, té 13 anys. I l'única manera de garantir que els nins surtin sabent 3 o 4 llengües és amb un sistema educatiu com el que es va aprovar l'any 86. Fomentar la crispació des de la ignorància dels resultats obtinguts perquè ara han arribat els ultranacionalistes espanyols al govern d'aquestes illes no serveix per aconseguir una societat millor. Tot lo contrari. Això és el que està perseguint en Bauzá amb polítiques que desemboquen en situacions com la creada a Artà al col·legi de Na Caragol.

10. “No puedo ayudar a mis hijos a hacer los deberes porqué yo no sé catalán”. Tenc una amiga francesa que viu a Cala Rajada que va anar a classe de mallorquí precisament per poder ajudar als fills i anar a les reunions de pares. Olé! Però és molt, molt difícil que una persona adulta vinguda de la península o sudamèrica prengui una actitud similar. N’hi ha. I tant. I que van amb les parelles lingüístiques a fer cafès per practicar. Però el que realment els costa d’entendre a molts castellanoparlants és que a estant a Espanya hagin d’aprendre una llengua que ells consideren “minoritària”. En tot cas, els meus pares tampoc em van poder ajudar amb els deures perquè quan eren petits estava prohibit estudiar el català. I me n’he sortit. I ells també ho faran. No en tengueu cap dubte. Si no voleu aprendre mallorquí, ho entenc. Tots anam molts cansats en sortir de la feina. Però deixau que els vostres fills facin camí. I si passau ànsia, demanau ajut a un pare de l'escola mallorquí. Vos dirà que sí de bon cor, n'estic segur. 

Tant de bo que aquests fets serveixin per debatre, per entendre'ns millor, per acabar amb els rumors que crea aquesta manera de fer. Que aprenguem a estimar les llengües perquè ens apropen a altres persones, no perquè ens allunyen. Que siguin llaços amables i suaus, i no fils de ferro amb pues com predica l’actual president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá.


http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticies/general/noticia/20120229-que-diu-la-recer-1.jsp

http://www.cercle21.cat/ca/butlleti/11/index.html

Más noticias en Societat

  hola

hola

  prova de reinici

això és una prova

  Artà Notícies deixarà de publicar durant 10 dies per dur a terme una reestructuració

Després d'una primera etapa experimental de 5 mesos, que consideram que ha assolit els objectius que ens havíem proposat, ara...